u! 2005-05-09T15:01:25Z Copyright 2005 Bitacoras.com Xavi Prera Menero http://xabiprera.bitacoras.com/index.php?id=55987 2005-05-09T15:01:25Z 2005-05-09T15:01:25Z General


Quan, esperant despistats a la primera planta del Trade Center, una senyora rossa, d’uns cinquanta anys, elegantment vestida i amb un somriure amable es presenta com Angels Verdú, ens quedem sobtats. Sense deixar el somriure ni un instant, ens convida a passar a un dels despatxos d’aquest edifici comercial de Sant Cugat. Una vegada dins, comenta, per trencar el gel: “Havíem preparat un altre despatx més petit, ja que pensava que seriem menys”.

Angels té molt clar el seu model de seleccionador de personal; ha de ser un “bon comunicador, amb una gran capacitat d’anàlisi, molt lògic i una persona objectiva”. Quan li preguntem si açò últim no és molt difícil, afirma sense dubtar i explica que hi ha molta gent que intenta “tocar-te la fibra” i que fins i tot envien “correus electrònics després de l’entrevista, demanant que els concedeixis el treball”. Resignada, però, comenta que si hi ha persones millors o que s’adapten més al perfil, “els has de negar el treball”. A més, afirma no conèixer cap mètode per saber si una persona que aspira a seleccionador no és objectiva a l’hora de seleccionar o té prejudicis de qualsevol tipus.

Pel que fa a les directrius que duen un seleccionador a decantar-se per una persona o per una altra, declara que sol guiar-se per una gràfica de tres variables: “Coneixements, que venen donats pel currículum; aptituds, es a dir, el saber fer el treball i, finalment, l’actitud de les persones enfront la seua feina”. Creu que la importància del currículum és relativa en el sentit que si “el client ens demana unes característiques molt determinades”, el seleccionador s’ha d’adaptar a aquestes característiques. Si, pel contrari, aquestes característiques són més flexibles, la figura del seleccionador de personal pren més importància. En aquest sentit, afirma que l’actitud és l’element “més difícil” de definir, tot i que amb les eines actuals és relativament fàcil arribar a conèixer suficients coses d’una persona “en dos o tres hores” com per a seleccionar-la o no. Particularment, considera la grafologia com l’eina més eficaç per extreure dades sobre les persones. “És infal•lible”, declara. Explica que demanen als candidats que escriguen un text projectiu i que, quan aquests “s’endinsen en el text, nosaltres ens fixem i extraiem dades sobre la personalitat o el caràcter de les persones”. A més, afegeix que existeixen altres eines de selecció com proves d’intel•ligència, una entrevista a fons i alguns tests psicotècnics dels que dubta somrient. “Molta gent els fa de memòria, fins i tot alguns ja els han fet durant la carrera”.

“Normalment em base en un gràfic de tres variables: coneixements, aptitud i actitud”

Quan li parlem de col•lectius socials marginats com dones, immigrants o discapacitats ens diu que si aquests reben algun avantatge per arribar a la feina, el facilita “l’empresa”. Ens dona a entendre que els seleccionadors només són un intermediari entre l’empresa i els oferents de treball. No obstant, les empreses tenen motivacions fiscals i, ja en alguns casos, l’obligació de tenir un nombre determinat de, per exemple, un 2% de discapacitats entre els seus treballadors. Pel que fa a les dones, encara que de vegades “les empreses encara em determinen el sexe de la persona a seleccionar, les empreses estan cada cop més sensibilitzades amb el col•lectiu femení”.
En aquest sentit, també ens parla de les persones majors de 45 anys, un col•lectiu de “difícil inserció” laboral. No obstant, remarca que aquest tipus de persona pot desenvolupar un paper molt important dins d’una empresa, ja que hi ha una feina invisible de pedagogia, anomenada actualment coaching o mentoring (de mentor) que aquestes persones més grans poden dur a terme amb més facilitat. A més, als darrers temps s’ha aprovat una llei que afavoreix el manteniment d’aquest tipus de persones a les empreses a canvi de beneficis fiscals.
Quan parlem de l’edat, no refusa el delicat tema de la primera feina, un problema per a molts joves que han acabat la carrera i han d’endinsar-se en el món laboral. Comenta, mirant-nos quasi bé de manera fraternal, que és vital haver treballat abans, “encara que siga a l’estiu i de forma gratuïta”, en alguna empresa relacionada amb la carrera que s’estudia. Amb açò s’aconsegueix que el fet de trobar la primera feina siga un pas “menys traumàtic”.


“Ara es busquen persones més joves i dinàmiques, capaces de treballar en grup i a les noves tecnologies”



Canviant de tema, el prototip de treballador ha canviat als darrers anys. No ho desmenteix i indica que “ara es busquen persones més joves i dinàmiques, capaces de treballar en grup i adaptar-se als canvis tecnològics amb eficàcia”. En canviar aquestes característiques, també han canviat les eines de selecció. Així, mentre abans ens fixàvem més en les “proves psicomètriques”, actualment, tot i ser un mètode molt més “car i costós”, s’està imposant la “grafologia, un mètode molt estès a França”.
En aquest sentit, també ens parla de les persones majors de 45 anys, un col•lectiu de “difícil inserció” laboral. No obstant, remarca que aquest tipus de persona pot desenvolupar un paper molt important dins d’una empresa, ja que hi ha una feina invisible de pedagogia, anomenada actualment coaching o mentoring (de mentor) que aquestes persones més grans poden dur a terme amb més facilitat.
Quan parlem de l’edat, no refusa el delicat tema de la primera feina, un problema per a molts joves que han acabat la carrera i han d’endinsar-se en el món laboral. Comenta que és vital haver treballat abans, “encara que siga a l’estiu i de forma gratuïta”, en alguna empresa relacionada amb la carrera que s’estudia. Amb açò s’aconsegueix que el fet de trobar la primera feina siga un pas “menys traumàtic”.

Finalment, accedeix a contar-nos una anècdota divertida que li va ocórrer fa algun temps en un procés de selecció. Li havien demanat una persona amb “visió estratègica” per treballar a l’Àfrica francòfona. Llavors es va presentar un noi africà com aspirant a la feina. Ens explica que, quan li preguntava per la visió estratègica, el noi li contestava com preparava el “dia a dia i, com a molt, la setmana vinent”. Després d’insistir molt amb la visió estratègica, el noi li va preguntar si no entenia el francès. “Jo, sorpresa, li vaig dir que sí”. El problema no era lingüístic sinó cultural. “Una persona, a Àfrica, només pensa en la subsistència, ja que no sap que li haurà passat en dos o tres mesos”. Així, conclou que no se li pot demanar “visió estratègica” a un africà i, ens explica, amb un gran somriure, que aquest noi fou triat i actualment està realitzant aquesta feina.

Amb açò, acabem l’entrevista. Angels ens acompanya fins la porta d’aquest modern Trade Center, ja que té una reunió a les 13:30. “Si teniu algun problema, envieu-me un correu electrònic”, ens diu amablement abans d’acomiadar-se de nosaltres.
]]> Xavi Prera Menero http://xabiprera.bitacoras.com/index.php?id=55984 2005-05-09T14:54:26Z 2005-05-09T14:54:26Z General
“Cada cop les empreses estan més sensibilitzades amb les dones”

Angels Verdú ens rep a un despatx del “Trade Center” de Sant Cugat, un edifici destinat a activitats comercials. Una vegada acomodats, contesta en un to amable però segur les nostres preguntes relacionades amb la seua professió.

1-Quines característiques ha de tenir un seleccionador de personal?

Ha de ser un bon comunicador, amb una gran capacitat d’anàlisi, molt lògic a l’hora d’analitzar les característiques de les persones i orientar-les a la lògica comercial i una persona objectiva. Açò moltes vegades és difícil, ja que la gent intenta “tocar-te la fibra” (sospira i somriu, resignada). Però si hi han persones més qualificades que també opten al treball, s’ha de donar prioritat a aquestes.

2-Per a la selecció, se sap que el currículum és important, però fins a quin punt les característiques personals també ajuden?

(Pensa un moment). El currículum és important pel que fa a l’experiència de l’oferent i per poder saber nosaltres si aquesta persona s’adapta al perfil requerit. Però la importància real del currículum la marca el client, és a dir, si demana unes característiques molt determinades, els candidats hauran de complir estrictament aquestes característiques.
Jo, generalment em guie per un gràfic de tres variables: coneixements, actituds i aptituds. Els coneixements venen donats pel currículum. Després, trobem les aptituds, que és el que diem “saber fer” i, finalment, les actituds, que és el que definim com “voler fer”.


“La grafologia permet saber aspectes del caràcter de les persones que ens ajuden molt”


3-Quines eines teniu per poder saber l’actitud de les persones enfront el treball?

Per començar, en aquest apartat el currículum no importa per a res. Aquí ens guiem per l’entrevista, que pot durar entre una i dos hores, i per una sèrie de proves psicotècniques com pot ser la grafologia.
A la nostra empresa donem molta importància a l’estudi grafològic, que pot ser molt car però és infal•lible a l’hora de determinar les actituds de les persones. Aquesta tècnica consisteix a encarregar-li a la persona que escriga un text projectiu i, quan aquesta ja s’endinsa en el text, aprofitem per extreure dades sobre la seua personalitat.

4-La informació no verbal, també és determinant o és més una llegenda urbana?

És una dada més. Nosaltres mentre fem l’entrevista ens fixem en aquests aspectes i prenem nota. Per exemple, un aspirant a executiu no pot venir vestit “segons com”. Açò pot parèixer una mica injust, però tothom que aspira a ser executiu ja sap la seua realitat, ja sap “a que s’atén”.

“Normalment em base en tres variables: coneixements, actitud i aptitud”

5-Es donen certs avantatges als col•lectius marginats socialment com dones, immigrants o discapacitats? Té l’empresa alguna obligació en aquest sentit?

Si es donen facilitats, les dona l’empresa. Aquestes tenen motivacions i obligacions a l’hora de contractar aquest tipus de persones. Així, tenen beneficis si arriben a un nombre de persones d’aquest tipus, però la obligació a certes empreses de tenir el 2% de persones d’aquest tipus existeix, i s’ha de complir. En aquest sentit, els discapacitats solen ser molt útils per a l’empresa per que treballar reforça la seua autoestima i l’actitud és molt positiva.
Pel que fa a les dones, cada cop les empreses, afortunadament – eleva el to -, estan més sensibilitzades.

6-I pel que fa a l’edat, actualment les empreses demanden gent més jove?

Si, aquí hi ha hagut un canvi als darrers anys. Les persones de més de 45 anys són un col•lectiu de difícil inserció i, per això, moltes vegades les empreses demanen gent jove.
Però les empreses han optat per mantenir el nombre de treballadors d’aquesta edat pels conceptes de “coaching” i “mentoring”, basats en l’ajuda i en l’ensenyança, que són desenvolupats molt millor per les persones més grans.

7-Fent valer la seua experiència, els criteris de selecció de personal han canviat als darrers temps?

Sí, abans ens fixàvem molt en les proves psicomètriques i ara hi ha una inclinació cap a la grafologia, que permet saber aspectes personals de la persona que ens ajuden molt: com s’adapta a la dinàmica en grup, a les noves tecnologies...

8-Trobar la primera feina, no resulta molt difícil en aquest mercat dominat per les èlits?

Sí, és realment difícil. Jo el que recomanaria a tots els estudiants és que compaginaren els estudis amb alguna feina relacionada amb el que serà el seu futur. O sinó, que ho facen a l’estiu. Encara que siga de forma gratuïta, com a col•laboradors... Es a dir, que en acabar la carrera no siga tant traumàtic el pas al mercat laboral.

9-S’ha aprovat una llei recentment que fomenta la igualtat entre homes i dones a la feina, com valora la intervenció estatal en aquests àmbits?

És evident que si hi ha una llei aprovada, les empreses es veuran obligades a contractar les dones, però actualment ja hi ha empreses que actuen pel seu compte en temes delicats com aquests.

10-Un consell que donaria a una persona que busque treball...

Sigues tu mateix, sempre.
]]> Xavi Prera Menero http://xabiprera.bitacoras.com/index.php?id=55983 2005-05-09T14:52:50Z 2005-05-09T14:52:50Z General
“Cada cop les empreses estan més sensibilitzades amb les dones”

Angels Verdú ens rep a un despatx del “Trade Center” de Sant Cugat, un edifici destinat a activitats comercials. Una vegada acomodats, contesta en un to amable però segur les nostres preguntes relacionades amb la seua professió.

1-Quines característiques ha de tenir un seleccionador de personal?

Ha de ser un bon comunicador, amb una gran capacitat d’anàlisi, molt lògic a l’hora d’analitzar les característiques de les persones i orientar-les a la lògica comercial i una persona objectiva. Açò moltes vegades és difícil, ja que la gent intenta “tocar-te la fibra” (sospira i somriu, resignada). Però si hi han persones més qualificades que també opten al treball, s’ha de donar prioritat a aquestes.

2-Per a la selecció, se sap que el currículum és important, però fins a quin punt les característiques personals també ajuden?

(Pensa un moment). El currículum és important pel que fa a l’experiència de l’oferent i per poder saber nosaltres si aquesta persona s’adapta al perfil requerit. Però la importància real del currículum la marca el client, és a dir, si demana unes característiques molt determinades, els candidats hauran de complir estrictament aquestes característiques.
Jo, generalment em guie per un gràfic de tres variables: coneixements, actituds i aptituds. Els coneixements venen donats pel currículum. Després, trobem les aptituds, que és el que diem “saber fer” i, finalment, les actituds, que és el que definim com “voler fer”.

“La grafologia permet saber aspectes del caràcter de les persones que ens ajuden molt”

3-Quines eines teniu per poder saber l’actitud de les persones enfront el treball?

Per començar, en aquest apartat el currículum no importa per a res. Aquí ens guiem per l’entrevista, que pot durar entre una i dos hores, i per una sèrie de proves psicotècniques com pot ser la grafologia.
A la nostra empresa donem molta importància a l’estudi grafològic, que pot ser molt car però és infal•lible a l’hora de determinar les actituds de les persones. Aquesta tècnica consisteix a encarregar-li a la persona que escriga un text projectiu i, quan aquesta ja s’endinsa en el text, aprofitem per extreure dades sobre la seua personalitat.

4-La informació no verbal, també és determinant o és més una llegenda urbana?

És una dada més. Nosaltres mentre fem l’entrevista ens fixem en aquests aspectes i prenem nota. Per exemple, un aspirant a executiu no pot venir vestit “segons com”. Açò pot parèixer una mica injust, però tothom que aspira a ser executiu ja sap la seua realitat, ja sap “a que s’atén”.

“Normalment em base en tres variables: coneixements, actitud i aptitud”

5-Es donen certs avantatges als col•lectius marginats socialment com dones, immigrants o discapacitats? Té l’empresa alguna obligació en aquest sentit?

Si es donen facilitats, les dona l’empresa. Aquestes tenen motivacions i obligacions a l’hora de contractar aquest tipus de persones. Així, tenen beneficis si arriben a un nombre de persones d’aquest tipus, però la obligació a certes empreses de tenir el 2% de persones d’aquest tipus existeix, i s’ha de complir. En aquest sentit, els discapacitats solen ser molt útils per a l’empresa per que treballar reforça la seua autoestima i l’actitud és molt positiva.
Pel que fa a les dones, cada cop les empreses, afortunadament – eleva el to -, estan més sensibilitzades.

6-I pel que fa a l’edat, actualment les empreses demanden gent més jove?

Si, aquí hi ha hagut un canvi als darrers anys. Les persones de més de 45 anys són un col•lectiu de difícil inserció i, per això, moltes vegades les empreses demanen gent jove.
Però les empreses han optat per mantenir el nombre de treballadors d’aquesta edat pels conceptes de “coaching” i “mentoring”, basats en l’ajuda i en l’ensenyança, que són desenvolupats molt millor per les persones més grans.

7-Fent valer la seua experiència, els criteris de selecció de personal han canviat als darrers temps?

Sí, abans ens fixàvem molt en les proves psicomètriques i ara hi ha una inclinació cap a la grafologia, que permet saber aspectes personals de la persona que ens ajuden molt: com s’adapta a la dinàmica en grup, a les noves tecnologies...

8-Trobar la primera feina, no resulta molt difícil en aquest mercat dominat per les èlits?

Sí, és realment difícil. Jo el que recomanaria a tots els estudiants és que compaginaren els estudis amb alguna feina relacionada amb el que serà el seu futur. O sinó, que ho facen a l’estiu. Encara que siga de forma gratuïta, com a col•laboradors... Es a dir, que en acabar la carrera no siga tant traumàtic el pas al mercat laboral.

9-S’ha aprovat una llei recentment que fomenta la igualtat entre homes i dones a la feina, com valora la intervenció estatal en aquests àmbits?

És evident que si hi ha una llei aprovada, les empreses es veuran obligades a contractar les dones, però actualment ja hi ha empreses que actuen pel seu compte en temes delicats com aquests.

10-Un consell que donaria a una persona que busque treball...

Sigues tu mateix, sempre.
]]> Xavi Prera Menero http://xabiprera.bitacoras.com/index.php?id=55977 2005-05-09T14:40:22Z 2005-05-09T14:40:22Z General Laura Roca, estudiant: “Quina manera més romàntica hi ha de pagar-se el viatge de fi de curs?Crònica de la Diada de Sant Jordi a les Rambles de Barcelona

Les Rambles, plenes per Sant Jordi

Entre polítics, escriptors i grans quantitats de gent va transcórrer una Diada de Sant Jordi més a Barcelona. La imatge des de Plaça Catalunya era impressionant: un riu de gent caminant rambla amunt i rambla avall aturant-se a les parades de llibres i flors que feien la funció de vaixells a la vora del riu, esperant clients per transportar-los a un món de somnis i llegendes on és possible que un heroi puga vèncer un drac i que, de la sang d’aquest, neixi un roser.
Aquest era un riu del tot atípic. A banda de ser de gent, tenia una part alta pausada i tranquil•la i, a mesura que anava baixant per a morir a la vora del monument a Colón, s’anava fent més ràpid i dispers. A la part alta es trobaven els estants dels partits polítics que van voler ser partícips de la festa: el Partit Socialista de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya- Verds (ICV). A la parada dels socialistes es podia trobar, al migdia, el ministre Montilla i el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, preparant-se per rebre crítiques de tot tipus pel nou emplaçament de la recepció oficial, el palau de Pedralbes.
A l’estant d’ERC, a pesar d’anunciar-se per a vint minuts més tard la presència del Conseller de comerc, Josep Huguet, l’aglomeració de gent era menor, encara que el pas seguia sent difícil. Per últim, uns metres més avant i en la frontera entre la multitud i la normalitat, es trobava la parada d’ICV. Entre llibres antiglobalització i una noia vestida de rosa que repartia llibres en contestar preguntes sobre literatura catalana, acabava la part més oficial de l’acte.
A partir d’aquí, el riu imaginari feia un volt a l’esquerra i s’anava fent ràpid, dinàmic i revoltós. Ens trobavem amb els estants de maulets, comunistes, ecologistes o anarquistes, que també van aprofitar la Diada per promocionar-se venent llibres i altres elements de marketing afins a la seua ideologia. Així, llibres de Marx, Bakhunin o Lluís Companys feien la competència als best-seller.
Casualitat o no, quan passàvem per aquesta zona “revolucionària” a l’alçada del mercat de la Boqueria, un grup d’immigrants es manifestava demanant, en àrab, papers per a
Tothom.

Laura Roca, estudiant: “Quina manera més romàntica hi ha de pagar-se el viatge de fi de curs?

Finalment, quan el riu es feia neutral políticament parlant i més anàrquic pel que fa a la gent, trobàvem infinitat d’estants de diferents associacions socials i culturals, així com molts d’anònims, sobretot joves, que buscaven treure’s uns beneficis amb finalitats tant diferents com realitzar un viatge a l’estiu o pagar-se la matricula de l’any vinent. “Quina manera més romàntica hi ha de pagar-se el viatge de fi de curs que venent roses per Sant Jordi?” preguntava retòricament Laura Roca, estudiant de la Universitat de Barcelona (UB).
Aquesta zona a partir el mercat de la Boqueria era potser la més alegre i on més es notava l’arribada de la primavera: a la vora del riu creixien multitud de roses roges, encara que alguns floristes havien incorporat roses d’altres colors: blaves, grogues, blanques... “Tintades, és, clar” ens diu Martí, un venedor de Gràcia.
De nou no en tenien res les estampes d’enamorats fent-se petons a la vora d’una parada de roses després de complir el protocol i regalar el nuvi una rosa (o més, en algun cas) a la núvia.

El comentari més estès entre la gent era la quantitat de gent que havia acudit a la festa. Els arguments eren del tot diferents. El fet de caure la festa en dissabte, el bon temps, la coincidència amb l’any del Llibre i/o amb l’aniversari del Quixot...Aquests eren els més escoltats. No obstant, també va haver algú que es va atrevir a dir que la gent havia sortit en massa per oblidar-se’n una estona del nou papa, Ratzinger.

El comentari més estès entre la gent era la quantitat de gent que havia acudit a la festa

Potser l’afluent més important d’aquest riu que semblaven les Rambles era el Passeig de Gràcia. En aquesta avinguda el punt on l’aglomeració era més important era davant de “El Corte Inglés”. En aquest punt, on el centre comercial tenia situats els seus estants, es concentraven la majoria dels escriptors disposats a signar els seus darrers llibres. D’altres, amoïnats pel caire comercial que està agafant als darrers temps la festa, van preferir quedar-se a casa.
En aquest sentit, Carles Martínez, un senyor de mitjana edat, es mostrava comprensiu amb els escriptors “rebels” però afirmava que “s’ha de respectar el gust de la gent. A la nova era mediàtica, qui no s’adapta, mor”.
Mentrestant, els megàfons de “El Corte Inglés” no paraven de sonar promocionant els seus productes i anunciant la presència d’escriptors. En aquell moment s’anunciava que, durant aquella hora, signaria llibres el periodista de la Cadena Ser, Luis del Val.

El nombre de roses venudes del Maresme es va veure disminuït notablement

Cal aclarir que aquest va ser un Sant Jordi una mica menys tradicional, ja que el nombre de les roses típiques d’aquesta festa, les del Maresme, es va veure disminuït notablement. Així, les flors provinents dels Països Baixos i d’altres zones del món on el seu cost és menor van contribuir a aquest descens de les roses “de casa”. En aquest sentit, les roses catalanes no van arribar al 30% del total de venudes.



]]> Xavi Prera Menero http://xabiprera.bitacoras.com/index.php?id=44617 2005-04-22T11:21:48Z 2005-04-22T11:21:48Z General
Després de les eleccions de diumenge al país Basc ens esperen unes setmanes de gran activitat política tant al mateix País Basc com a Madrid.
Primer de tot, tenim el PNB. La formació nacionalista no ha aconseguit els resultats esperats i el seu líder, Juan José Ibarretxe, haurà de replantejar-se el futur del seu pla sobiranista. Sembla que amb la davallada electoral, deguda en part a la irrupció d’ultimíssima hora d’EHAK (Partit Comunista de les Terres Basques), el lehendakari en funcions haurà de mostrar-se més receptiu a la negociació amb els socialistes, crescuts i orgullosos d’un tarannà dialogant que els ha dut a governar a Espanya i a convertir-se en la segona força al parlament basc.
Amb qui la negociació pot ser més difícil és amb el PP. Els seus dirigents segueixen refutant el diàleg i apostant per un hipotètic abatiment policial d’ETA. Mentre açò no succeeix es conformen amb fer una agressiva oposició dialèctica que pretén acabar amb tot intent de diàleg amb els partits nacionalistes.
Potser la major incògnita és EHAK, aquesta suposada llista fantasma de Batasuna que, presentant-se a les eleccions poc més d’una setmana abans i recollint la veu dels “il•legalitzats” ha aconseguit nou escons.
Amb aquests resultats, caldrà vore l’actitud dels dirigents d’aquest grup. Sembla que continuaran amb el programa de Batasuna que, al fi i al cap, ha estat el que els ha dut al bon resultat obtingut.
Ara, lo primordial serà formar govern. Les opcions que sonen amb més forca són d’una banda un pacte PNB-EA i PSE, que obligaria a les dues parts a entendre’s i, d’altra banda, una coalició nacionalista formada per la coalició PNB-EA, EB i Aralar, la formació independentista que ha aconseguit un escó a Guipúscoa. El paper que jugarà EHAK és difícil de saber a hores d’ara. Una condemna explícita del terrorisme els obriria moltes portes però ¿fins a quin punt estaran disposats a fer-ho?
Com diria algú ho sabrem després....d’algunes setmanes.

]]>