Les Rambles, plenes per Sant Jordi
Archivado en General • Fecha: 09-05-2005 14:40:22Laura Roca, estudiant: “Quina manera més romàntica hi ha de pagar-se el viatge de fi de curs?Crònica de la Diada de Sant Jordi a les Rambles de BarcelonaLes Rambles, plenes per Sant Jordi
Entre polítics, escriptors i grans quantitats de gent va transcórrer una Diada de Sant Jordi més a Barcelona. La imatge des de Plaça Catalunya era impressionant: un riu de gent caminant rambla amunt i rambla avall aturant-se a les parades de llibres i flors que feien la funció de vaixells a la vora del riu, esperant clients per transportar-los a un món de somnis i llegendes on és possible que un heroi puga vèncer un drac i que, de la sang d’aquest, neixi un roser.
Aquest era un riu del tot atípic. A banda de ser de gent, tenia una part alta pausada i tranquil•la i, a mesura que anava baixant per a morir a la vora del monument a Colón, s’anava fent més ràpid i dispers. A la part alta es trobaven els estants dels partits polítics que van voler ser partícips de la festa: el Partit Socialista de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya- Verds (ICV). A la parada dels socialistes es podia trobar, al migdia, el ministre Montilla i el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, preparant-se per rebre crítiques de tot tipus pel nou emplaçament de la recepció oficial, el palau de Pedralbes.
A l’estant d’ERC, a pesar d’anunciar-se per a vint minuts més tard la presència del Conseller de comerc, Josep Huguet, l’aglomeració de gent era menor, encara que el pas seguia sent difícil. Per últim, uns metres més avant i en la frontera entre la multitud i la normalitat, es trobava la parada d’ICV. Entre llibres antiglobalització i una noia vestida de rosa que repartia llibres en contestar preguntes sobre literatura catalana, acabava la part més oficial de l’acte.
A partir d’aquí, el riu imaginari feia un volt a l’esquerra i s’anava fent ràpid, dinàmic i revoltós. Ens trobavem amb els estants de maulets, comunistes, ecologistes o anarquistes, que també van aprofitar la Diada per promocionar-se venent llibres i altres elements de marketing afins a la seua ideologia. Així, llibres de Marx, Bakhunin o Lluís Companys feien la competència als best-seller.
Casualitat o no, quan passàvem per aquesta zona “revolucionària” a l’alçada del mercat de la Boqueria, un grup d’immigrants es manifestava demanant, en àrab, papers per a
Tothom.
Laura Roca, estudiant: “Quina manera més romàntica hi ha de pagar-se el viatge de fi de curs?
Finalment, quan el riu es feia neutral políticament parlant i més anàrquic pel que fa a la gent, trobàvem infinitat d’estants de diferents associacions socials i culturals, així com molts d’anònims, sobretot joves, que buscaven treure’s uns beneficis amb finalitats tant diferents com realitzar un viatge a l’estiu o pagar-se la matricula de l’any vinent. “Quina manera més romàntica hi ha de pagar-se el viatge de fi de curs que venent roses per Sant Jordi?” preguntava retòricament Laura Roca, estudiant de la Universitat de Barcelona (UB).
Aquesta zona a partir el mercat de la Boqueria era potser la més alegre i on més es notava l’arribada de la primavera: a la vora del riu creixien multitud de roses roges, encara que alguns floristes havien incorporat roses d’altres colors: blaves, grogues, blanques... “Tintades, és, clar” ens diu Martí, un venedor de Gràcia.
De nou no en tenien res les estampes d’enamorats fent-se petons a la vora d’una parada de roses després de complir el protocol i regalar el nuvi una rosa (o més, en algun cas) a la núvia.
El comentari més estès entre la gent era la quantitat de gent que havia acudit a la festa. Els arguments eren del tot diferents. El fet de caure la festa en dissabte, el bon temps, la coincidència amb l’any del Llibre i/o amb l’aniversari del Quixot...Aquests eren els més escoltats. No obstant, també va haver algú que es va atrevir a dir que la gent havia sortit en massa per oblidar-se’n una estona del nou papa, Ratzinger.
El comentari més estès entre la gent era la quantitat de gent que havia acudit a la festa
Potser l’afluent més important d’aquest riu que semblaven les Rambles era el Passeig de Gràcia. En aquesta avinguda el punt on l’aglomeració era més important era davant de “El Corte Inglés”. En aquest punt, on el centre comercial tenia situats els seus estants, es concentraven la majoria dels escriptors disposats a signar els seus darrers llibres. D’altres, amoïnats pel caire comercial que està agafant als darrers temps la festa, van preferir quedar-se a casa.
En aquest sentit, Carles Martínez, un senyor de mitjana edat, es mostrava comprensiu amb els escriptors “rebels” però afirmava que “s’ha de respectar el gust de la gent. A la nova era mediàtica, qui no s’adapta, mor”.
Mentrestant, els megàfons de “El Corte Inglés” no paraven de sonar promocionant els seus productes i anunciant la presència d’escriptors. En aquell moment s’anunciava que, durant aquella hora, signaria llibres el periodista de la Cadena Ser, Luis del Val.
El nombre de roses venudes del Maresme es va veure disminuït notablement
Cal aclarir que aquest va ser un Sant Jordi una mica menys tradicional, ja que el nombre de les roses típiques d’aquesta festa, les del Maresme, es va veure disminuït notablement. Així, les flors provinents dels Països Baixos i d’altres zones del món on el seu cost és menor van contribuir a aquest descens de les roses “de casa”. En aquest sentit, les roses catalanes no van arribar al 30% del total de venudes.
